Coincidint amb l’onomàstica de la patrona dels músics, els membres de la Banda de Xixona celebraren el dia de la seua patrona, enguany, només amb un dia, el dia 22.
Ben de matí, a les 8:00 hores es feu la despertà per avisar als músics del partit de futbet entre la canya i la percussió i el metall. En eixe partit ni la figura de Peldanyo va poder contra l'agressivitat de Márquez, el central que no passava del centre de la pista.
El dissabte dia 22, després de despertar-nos gràcies al coets que tiraven els més matiners, el poli era el centre de tota l'atenció. El tradicional partit entre CANYA vs METALL-PERCU es disputava en la pista segona del polisportiu. Amb tot, la passió mostrada per les figures de Pitet, Litri, el Panaero Júnior, Pablo el ligón, Márquez, i Pablo Mira (el porter amb més merda de la Banda) no van poder contra Ismael, Dani, Juanjo Pardo, Arques, Edgar, Nacho, Carlos Pichoc, i la resta del metall-percu, amb la figura destacada de Peldanyo que va fer els dos gols. El fet de no haver àrbrit va fer que la Canya emprara tot tipus d'estratègies i artilugis (com tirar coets abans que els jugadors del metall-percu xutaren) per tal de guanyar. El resultat ÉS EL DE MENYS, un insignificant 6 - 2 a favor dels canyeros.
Per la vesprada, i a partir de les sis, la gent es concentrava en la Casa de la Música, seu d’aquesta agrupació per acompanyar a la Santa a l’església Arxiprestal Nostra Senyora de l’Assumpció amb el pasdoble Centenari Musical de Ramon Garcia i Soler. Pasdoble de gran dificultat i potser no molt propici per a una cercavila, ja que hi hagueren alguns problemes a l’hora d’entrar.
Romanet no podia faltar en l’acompanyament de la Banda, ací el podem veure amb Peporro moments abans d’eixir amb la Santa.
La missa fou dita pel nou retor, Eugenio, que agraí la peça tocada per Coca, Xavi, Ricardo i Serra.
Després de la missa, Carlos Verdú, Pichoquet, encengué la traca i els portadors: el Negre, Pilili, Allès, Peporro, dugueren a dos de fondo a la Santa, el concert era a dos quarts de nou i fèiem tard.
El Cine de Dalt estava replet de veïns i familiar que volien sentir les peces que portàrem al certamen. La presentadora, la jove Estefania Miquel, feia la seua estrena com a tal, però va presentar també el concert del Grup de clarinets i flautes de la Banda de Xixona, el dilluns dia 17 de novembre, i el concert de la Banda Juvenil el divendres dia 21 de novembre.
A la primera part tocàrem el pasdoble de José Rafael Pascual-Vilaplana Yakka (2007), dedicat a la Banda de Yecla i al seu director Ángel Hernández Azorín. La segona peça sentírem el sol de la trompa de Juanjo Pardo de Pavana per a una infanta difunta (1910) de Maurice Ravel i per enllestir aquesta primera part la rítmica i complexa obra de Robert Rusell Symphonic songs for band (1958). Obra lliure per al XVIII certamen nacional de bandes de música celebrat a la ciutat de Múrcia.
A la segona part l’encetàrem amb Theatre Music (1990) de Philip Sparke i la tancàrem amb Sendes (2007) de José Alberto Pina, obra oblida a l’esmentat certamen.
De regal Bajo la torre del Reloj, amb els arranjaments de José Rafael Pascual-Vilaplana i composa de Francisco Arques, Paquitín.
Un concert que el podríem definir d’explosió, ja que la tensió acumulada a Múrcia va rebentar fins arribar a la catarsi amb aquest concert dedicat a la patrona dels músics.
Dirigit pel nostre benvolgut director José Francisco Mira Marín.
Després el desitjat sopar de germanor a la societat que portem pel nom, El Trabajo, un sopar amb molt d’ambient que durà fins que va eixir el sol.
I tot açò amb la música és la nostra companya de viatge. Felicitats a tots i totes els membres de la banda de Xixona per ser com són, fantàstics.