Benvingut al Bloc de l'Agrupació Artístico Musical
"El Trabajo" de Xixona.
Ací pots trobar informació d'aquesta banda creada en 1878, la seua història, publicacions, concerts i altres aspectes interessants. També t'informarem de les activitats i actuacions que estem preparant. Esperem que t'agrade la visita.

Sons de Colors

PROGRAMA SANTA CECÍLIA EN PDF

Llegir més...

SANTA CECILIA 2010

Altre any engeguem la màquina de la música amb la patrona dels músics, Santa Cecília. Ha estat un any replet de concerts, eixides, activitats, i d’assajos, que marquen el nostre tarannà musical.
Ara fa quasi un any, Jordi Francés-Sanjuán obria la primera particel·la, en el seu primer assaig, allà pel mes de setembre de 2009. Un jove director iniciava un nou camí amb la nostra agrupació musical. I ha sigut un inici, podríem dir, recíproc, perquè ens hem donat música mútuament.
Jordi Francés deia a un assaig que no sabíem la satisfacció que donava el fet d’interpretar la música que ell explicava amb les mans; nosaltres li diríem, la satisfacció i la seguretat alhora dels concerts, tenir-lo dalt de la tarima.
Al llarg d’aquest passat any fiscal particular (de novembre a novembre) s’ha traduït amb un grapat de concerts, eixides i unió amb els membres de la família de la banda, a més, pensem, d’haver guanyat qualitat musical. Un dels objectius que ens havíem marcat des de la Banda de Música.
Seguirem treballant per la cultura a nivell de poble, i a nivell de país. Esperem que els agrade la feina que hem fet al llarg de l’any, perquè, a la fi, el públic, com la música, és la nostra ànima.
Concert de Santa Cecília
27 de Novembre de 2010 Cine de Dalt, Xixona 21:00h
PROGRAMA DEL CONCERT
- 1ª Part
P.I. Tchaikovsky (1840 – 1893)
MARXA ESLAVA

Anton Bruckner (1824 – 1896)
4º Simfonia en Mi bemol major “la Romàntica”
I. Nicht zu schnell

- 2ª Part
Robert Smith (1958)
Simfonia Nº 1
“LA DIVINA COMÈDIA”
I Infern
II Purgatori
III Ascensió
IV Paradís

Arturo Márquez (1950)
DANZÓN Nº 2

NOTES AL PROGRAMA

MARXA ESLAVA – P.I. Tchaikovsky
El Juny de 1876, següent als incidents en què els soldats turcs van acabar amb un gran nombre d’eslaus cristians que s’havien rebel·lat contra l’Imperi otomà i que foren recolzats per països com Àustria i Rússia, Sèrbia va declarar la guerra a Turquia. Aleshores molts russos es van solidaritzar amb els quals consideraven els seus amics eslaus i van enviar soldats voluntaris i d’ajuda al Regne de Sèrbia. En la següent lluita, l’exèrcit serbi va ser ràpidament derrotat pels turcs.
Nikolái Rubinstein, un amic proper de Tchaikovsky, li va demanar compondre una peça per a un concert de beneficència per als voluntaris russos ferits. En una arrencada de patriotisme, Tchaikovsky va compondre i va orquestrar la que fou coneguda com la “Marxa serbo-russa”, més tard coneguda i titulada com “Marxa Eslava”. La peça va ser estrenada a Moscou el 17 de novembre de 1876 i va gaudir d’una molt càlida acollida del públic.

4º SIMFONIA “la Romàntica” – Anton Bruckner
I. Nicht zu schnell
La Simfonia núm. 4 en mi♭ major “ la Romàntica”, d'Anton Bruckner és un dels treballs més populars del compositor. La va escriure el 1874 però, després de compondre la Cinquena Simfonia, la va revisar per complet. El 1880 l'autor li va canviar l'últim moviment, després del qual va ser estrenada a Viena el 20 de febrer de 1881 dirigida per Hans Richter amb gran èxit. El sobrenom de la simfonia de Romàntica fou utilitzat pel mateix compositor, tanmateix no es refereix a la concepció moderna d'amor romàntic sinó més aviat als romanços medievals com els descrits a les òperes Lohengrin i Sigfrid de Richard Wagner.
La seva música, imbuïda d'una intensa religiositat, busca la perfecció formal al mateix temps que vol ser un gran himne de lloança al Déu en el qual creia ferventment (i a qui va dedicar fins i tot la seva última obra, la Novena simfonia).

Simfonia nº 1 “LA DIVINA COMÈDIA” – Robert W. Smith
La primera simfonia del compositor americà Robert. W. Smith està basada en la famosa i significativa obra de Dante Alighieri. La història de la trilogia de Dante és molt bàsica: un dia Dante es troba perdut en un obscur bosc i Virgili, personatge inspirat en el poeta Romà, apareix i el rescata. Virgili serà des d’aleshores el seu guia en la contemplació de l’Infern i el Purgatori. Dante, una vegada ja ha confessat tots els seus pecats i faltes, i amb Beatriu com a guia, serà conduït cap al Paradís on podrà contemplar la grandesa de Deu.
I – INFERN
A l’igual que a l’obra de Dante, aquest moviment està dividit en quatre seccions. L’apertura melòdica en l’oboè representa el pecat de “incontinència”. Dante arriba al segon nivell de l’Infern i s’enfrenta al “mur de Dis” (La porta de l’Infern). La següent secció està estructurada en torn als pecats de la “violència” amb turmentes molt intenses i arenoses. Hipocresia, mentida i traïció son els pecats amb els que basa les següents parts d’aquest moviment en el que al final, Dante i Virgili es troben amb el mateix Lucifer, el qual els mostra les seues tres grans boques. Finalment aconsegueixen escalar fins l’altre hemisferi i deixar enrere el feroç món del foc.
II - PURGATORI
El Purgatori porta a Dante a una misteriosa muntanya amb set terrasses. Cada una representa un dels “set pecats capitals” i està habitada pels pecadors els quals paguen la seua retribució simbòlica pels seus pecats a la terra. Durant el seu viatge, la muntanya sencera comença a tremolar quan els pecadors detenen les seues tasques per cantar “Gloria in Excelsis Deo”. Dante se n’adona que el terratrèmol ocorre quan una ànima ha pagat la seua penitència i pot ascendir cap al cel. L’eterna esperança de les ànimes pecadores consistirà en desitjar que el proper terratrèmol siga per a elles.
III – ASCENSIÓ
L’ascensió, comença amb Dante en la muntanya del Purgatori. Després d’haver estat instruït i purificat està ja preparat per al seu viatge al Paradís. Beatriu, la seua guia, aixeca els ulls cap al sol, i Dante, seguint el seu exemple, veu també el Sol i se n’adona que està preparat per a la pròxima aventura. Es sorprèn en descobrir la meravellosa música, la música de les esferes, que els envolta i més ràpidament del que es pensava comença la seua veloç fugida per ascendir a l’esfera de foc.
IV – PARADÍS
Aquest és l’últim moviment tant de l’obra de Dante com de la Simfonia. Dante ha pujat a una velocitat increïble des del cim de la muntanya del purgatori a la primera esfera del cel. Ell està meravellat per la llum que incrementa la seua brillantor i bellesa amb cada esfera. Partint d’un sol tema musical, la intensitat creix amb cada entrada fins que estiguem envoltats de llums de múltiples qualitats i colors. La llum envolta l’oient i se’ns presenta amb sons d’alegria, pau, amor i esperança... que cada vegada va en augment així com progressa el viatge a través de les esferes.


DANZÓN Nº2 – Arturo Márquez
Aquesta és una de les obres més representatives del compositor mexicà Arturo Màrquez juntament amb els altres “danzon” números 3, 4 i 5. Aquesta peça la va escriure durant els mesos de l’alçament Zapatista que va inquietar l’ànim del compositor cap a una nova justícia per als pobles indígenes.
El danzón te una presència constant a la seua música, Márquez n’ha realitzat una serie de al menys set “danzones orquestales”, alguns d’ells amb solista. La seua música tendeix a l’equilibri de la tradició i l’experiment, en un llenguatge que no abandona les arrels en cap moment. És música clàssica i moderna, enèrgica i sòbria, perfecta per baixar cap a la terra les nostres ànimes i posar punt i final a un programa de caràcter més bé espiritual com el que hui els hem oferit.

Llegir més...