Benvingut al Bloc de l'Agrupació Artístico Musical
"El Trabajo" de Xixona.
Ací pots trobar informació d'aquesta banda creada en 1878, la seua història, publicacions, concerts i altres aspectes interessants. També t'informarem de les activitats i actuacions que estem preparant. Esperem que t'agrade la visita.

Sons de Colors

Posted by Picasa
Llegir més...

LA BANDA DE XIXONA EN DOS BARRIOS


http://www.mispueblos.es/comunidad_valenciana/alicante/jijona/fotos/
Llegir més...

EXCEL·LENT PRESENTACIÓ DEL DÍPTIC DEL TIRANT



EL PASSAT 24 DE NOVEMBRE L'AGRUPACIÓ ARTÍSTICOMUSICA "EL TRABAJO" DE XIXONA VA PRESENTAR EL SEU NOU DISC COMPACTE, ENREGISTRAT EL PASSAT 23 DE JULIOL A LA SALA "CINE DE DALT".
A L'ACTE VAN ASSISTIR EL VICE-RECTOR D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA EXCEL·LENTÍSSIM JESÚS PRADELLS, EL DIRECTOR DEL PROJECTE IVITRA, EN VICENT MARTINES, L'AUTOR DE L'OBRA, EN JOSÉ RAFAEL PASCUAL-VILAPLANA, TERESA CARBONELL, EN REPRESENTACIÓ DE LA SEU UNIVERSITÀRIA DE XIXONA I ELS SOLISTES.

El projecte va nàixer mentre un mestre i un alumne descobrien els misteris de la traducció amb el millor llibre mai escrit de cavalleria, com immortalitzava Cervantes en El Quijote, sobre el Tirant lo Blanc.

El mestre feu un incís i explicà a l’alumne la idea de donar a conéixer aquesta obra per altres manifestacions artístiques, que no foren ni el paper ni internet. Pensà en aquesta Banda i la idea va anar prenent cos.

Perquè si d’una cosa hem d’estar satisfets en aquest treball discogràfic són les relacions públiques que s’han dut a terme per dues vies:

La institucional: amb la Universitat d’Alacant, hui representada per l’excel·lentíssim Sr. Vicerector d’extensió universitària i director de les SEUS universitàries d’Alacant, Jesús Pradells, i el Sr. Vicent Martines i Peres, director del Projecte IVITRA (que consisteix en la traducció multilingües dels clàssics valencians) i l’Ajuntament de Xixona, que recolza tots els projectes de la SEU de Xixona.

D’altra banda, la musical: amb José Rafael Pascual-Vilaplana, membre honorífic d’aquesta agrupació, vell amic, que versionà l’obra Díptic del Tirant per a Banda, peça encarrega en un primer moment pel seu amic Miguel José Martines Viriato per a ser interpretada al recital fi de carrera del màster en trombó baix, que va cursar al Conservatori Superior de París, i narrada per l’actor Salvador Ferre Saoro. Els músics de Xixona que acceptaren el repte amb la mateixa il·lusió que li posà el nostre director, José Francisco Mira Marín.

Així que es va produir eixa conjunció astral que pensaren els hòmens medievals perquè tots els elements s’uniren alhora i el resultat, ja el tenim, el Díptic del Tirant.

Aquesta composició vol representar dos temes tractats a la novel·la Tirant lo Blanc: l’honor del cavaller i l’amor de Tirant cap a Carmesina.

La Banda de Xixona voldria reconèixer i donar les gràcies a tots els que han contribuït i han fet possible que Carmesina s’enamora de Tirant, amb la música.

Llegir més...

JUNTA DIRECTIVA DE L 'AGRUPACIÓ ARTÍSTICOMUSICAL "EL TRABAJO"

PRESIDENT

ALEJANDRO CREMADES PASTOR

VICEPRESIDENT

JUAN VICENTE MOLINA JEREZ

SECRETARIS

JOSEP MIQUEL ARQUES GALIANA

ENRIC GARCIA LLINARES

TRESORES

RUTH JIMENEZ SIRVENT

JUAN CARLOS PLANELLES TORREGROSA

ESCOLA DE MUSICA

DAVID ARCO DOMENECH

JOSE FRANCISCO GARRIGOS GARCIA

JOSE JAVIER MELGAR BELLIDO

INSTRUMENTAL

CARLOS VERDU NICOLAU

SUBVENCIONS

JOSEP MIQUEL ARQUES GALIANA

ARXIU

LETICIA ALMEDA MATEO

JAVIER SIRVENT CARBONELL

RICARDO PLANELLES GARCIA

FRANCISCO JOSE LLINARES MONLLOR

ORGANITZACIO DE CONCERTS, AVITUALLAMENT, AUTOBUSOS

ESTER SIRVENT SELLES

RUBEN GALIANA ASENSI

VENTA LLIBRES I CDs

ENRIC GARCIA LLINARES

LLOGATS

CARLOS VERDU NICOLAU

LETICIA ALMEDA MATEO

CONTRATES

ALEJANDRO CREMADES PASTOR

JUAN VICENTE MOLINA JEREZ

CARTES, INVITACIONS

FRANCISCO JOSE LLINARES MONLLOR

SEU UNIVERSITARIA

JUAN VICENTE MOLINA JEREZ

Llegir més...

DECÀLEG DEL MÚSIC. AGRUPACIÓ ARTÍSTICOMUSICAL "EL TRABAJO" DE XIXONA

1.- La Banda de Xixona vol dir amistat, passar-s’ho bé, i mai ens enfadem.

2.- La MÚSICA és l'element que ens uneix.

3.- La Banda és sinònim de companyonia, camaraderia i respecte al company

4.- Hem d'ajudar tots i totes amb les tares de la Banda (portar instruments, ordre i neteja del local, ordre de les carpetes...)

5.- L'assistència a l'assaig és imprescindible. Quanta més gent assagem, més qualitat tindran les actuacions.

6.- Als assajos hem d'estar atents amb les explicacions del director, seguir-lo per anar tots a una.

7.- Hem de ser prudents quan hi ha música que no sabem tocar. Estudiar allò que no ens ix, pel nostre bé i el de la Banda.

8.- Sempre hem de contar compassos, no devem confiar-nos ni tocar d'oïda.

9.- Un aspecte molt important en una peça és l'afinació, perquè si no és correcta desprestigia una bona interpretació de la peça.

10.- Tos els papers són importants, primer, segon, tercer, per això s'escriuen, cap és més que altre.

Llegir més...

SIS NOUS MÚSICS A LA BANDA


EL PASSAT DIA 18 DE NOVEMBRE, CINC NOUS MÚSICS ENTRAREN A FORMAR PART DE DE LA FAMÍLIA BANDÍSTICA.
AQUESTS SÓN ELS SEUS NOMS:

Sandra Sirvent Asensi (FLAUTA)

Nerea Vidal GArcía (SAXÓ)

David Serra Ibáñez (SAXÓ)

Estefania Miquel Cremades (CLARINET)

Clara Sánchez Vicente (CLARINET)

Ismael Brotons Guerrero (PERCUSIÓ)

Volem agrair a les famílies l'esforç que han fet per la formació musical.

Us oferim el vídeo de l'Arreplegada



Llegir més...

PROGRAMA DEL CONCERT DE SANTA CECÍLIA


PROGRAMA DEL CONCERT

1ª Part

DIMENSIONS (1984) Peter Graham

DÍPTIC DEL TIRANT*(2007) José R. Pascual

1.- Tirant i l`ermità

2.- Carmesina

Solista: Miguel José Martínez “Viriato”

Narrador: Salvador Ferre Ferre

2ª Part

SHALOM (2001) Philip Sparke

1.- V`ha`ir Shushan – Havdala

2.- Hanerot Halalu – Ba`olam Haba

3.- Mishenichnas Adar, ani Purim – Yom Tov Lanu

CAPRICHO ITALIANO (1880) Peter I. Tschaikowsky

*Estreno absoluto

Director: José Fco. Mira

NOTES AL PROGRAMA

DIMENSIONS (1984) Peter Graham (1958)

Compositor escossés, que ha treballat com a editor de música, director de BrassBand i de Banda Simfònica. Esta obra la va escriure en l’estiu de la seua graduació en la Universitat d’Edimburg (Escòcia). La va presentar al Concurs de Composició organitzat pel Departament d’Ensenyança del West Glamorgan aconseguint el primer premi, la qual cosa va cridar l’atenció de E. Gregson, membre del jurat. D’esta manera Dimensions va ser seleccionada per a la fase de classificació del Campionat de Brassband de Gran Bretanya el 1984. La transcripció per a banda la va realitzar el belga Jan Segers.

DÍPTIC DEL TIRANT(2007) José R. Pascual (1971)

Obra encàrrec del solista al mestre José R. Pascual, com a peça destinada al concurs final de Carrera del Conservatori Superior de Música de París, on es gradua en Trombó Baix. Originàriament escrita per a narrador, Trombó Baix i Tres Trombons, és transcrita, per a banda solista i narrador, pel compositor, per a la gravació per part de l’Agrupació Artístic Musical “El Trabajo” de Xixona, com a conseqüència de la presentació en la Fira del Llibre de Frankfurt, del llibre Tirant lo Blanc en llengua alemanya, projecte dut a terme per la Universitat d’Alacant, verdadera impulsora d’aquest treball.

L’obra consta de dos parts: la primera tracta dels aspectes del món de la cavalleria, i la segona de l’amor que sent el protagonista per Carmesina.

SHALOM (2001) Philip Sparke (1951)

La llarga Història de la música tradicional (popular) hebrea, es tradueix en un repertori de cançons particularment rica i variada. Les cançons van associades a la religió, la història, les festes i les celebracions. Shalom, vol reflectir esta diversitat de cançons, expressant un ampli catàleg de sentiments, de cançons tristes i cançons d’alegria.

1.- V`ha`ir Shushan . Està basada en els textos bíblics del llibre d’Esther, que relata la celebració de la victòria dels jueus, davant de la ciutat fortificada de Shushan, (Susa) ciutat a 150 milles del Tigris a Iran. L’Havdala, és el cant de les cerimònies familiars en la sinagoga. Aquesta marca el final del “Sabat” i d’altres festes religioses.

2.-Hanerot Halalu.- Cançó que acompanya, el procés de transformació espiritual amb què, a través de l’encesa de veles (36 en total), es revela la llum de la creació. Ba`olam Fava. Fa referència al món que està per vindre (després de la mort).

3.- Mishenichnas Adar, ani Purim- Yom Tov Lanu- Les tres cançons s’usen en la festivitat del “Purim” , que commemora el miracle relatat en el llibre d’Esther on els jueus es van salvar de ser aniquilats davall el mandat del rei persa Asueso, identificat per alguns historiadors com a Xerxes I (450 a/c). Esta festa se celebra en el mes número dotze del calendari jueu.

CAPRICHO ITALIANO OP.45(1880) Peter I.Tschaikowsky (1840-1893)

Estrenat el 6 de desembre de 88é a Moscou sota la direcció de Nikolai Rubistein. El Capritx fou compost a roma al començament de 1880, durant els carnestoltes. «Serà una obra de molt d’efecte gràcies als temes encantadors que he pogut reunir, alguns arreplegats en col·leccions, altres escoltats en el carrer», escrivia l’autor a la senyora Von Meck. Homenatge al país preferit del compositor, esta peça va prendre com a model les fantasies espanyoles de Glinka i és, com elles, l’obra homenatge del nord enlluernat pel verb meridional.

Els tocs de trompeta amb què comença, són els escoltats per Tchaikowsky en un quarter de cuirassers. La primera part esbossa de seguida un tema de siciliana accentuat amb ritmes solemnes. Les dos parts següents, Pochissimo piu mosso i ‘Allegro’ ‘moderato’, ens fan escoltar cançons dels carrers, un poc fàcils, però d’un irresistible humor. Després d’haver aconseguit la primera culminació d’intensitat, l’alegria popular es calma i torna el temps de siciliana del començament, la qual cosa constitueix una semblança de reexposició. Després d’açò, la festa recomença amb major força amb una tarantel·la exuberant, d’una efervescència molt rossiniana, tallada cap a la meitat per una repetició de la cançó popular que ha dominat el segon episodi de l’obra. Desproveït de pretensions el Capricho italiano és una música ambiental que reflexa amb tant de verb com autenticitat les impressions viscudes per l’autor.

Salvador Ferre Ferrer (Saoro)

Naix a Banyeres de Mariola en 1982. Des de molt jove s’interessa per les arts, començant els seus estudis de clarinet en el conservatori elemental de la seua localitat, als que li segueixen els de grau mitjà en el Conservatori Municipal de Villena. És membre de la “Societat Musical Banyeres de Mariola” des de 1996. Però en realitat, la seua verdadera vocació eren les Arts escèniques. Els seus començaments, es desenvolupen en la “Companyia Felipe Sempere” on realitza les seues primeres obres teatrals. Posteriorment, es trasllada a Màlaga per a estudiar Interpretació en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Màlaga.

Ha realitzat actuacions tan diverses com monòlegs, presentador i actor en gales i/o concerts, espots publicitaris, animacions, performances, etc.

Ha col·laborat, amb els seus coneixements teatrals, amb el grup de teatre “Arribadown” de l’Associació de Síndrome de Down de Màlaga, realitzant diverses actuacions per la geografia espanyola.

D’altra banda, col·labora com a actor en funcions com “Don Juan Tenorio” (de José Zorrilla) amb la Companyia de Clàssics Espanyols de A.V.A.T. o òperes com la de “Macbeth” de Verdi (sobre el text de William Shakespeare) amb l’Orquestra Simfònica de Màlaga, el Cor de l’Òpera de Màlaga i solistes de la talla de Carlos Álvarez, Tatiana Asiminova, entre altres.

Ha participat en el curtmetratge “Billete de mil pesetas” i com a actor figurant en el llargmetratge “El camino de los ingleses”, dirigida per Antonio Banderas.

S’introduïx en el món del doblatge donant veu a “Perico” personatge de l’Àudio-llibre “Sábanas de cartón” (de Francisco Miranda de Rojas).

Pel que a obres teatrals es referix, partipa en “El punt de ganxo” (sainet valencià anònim), “Un marido de ida y vuelta" (de Enrique Jardiel Poncela), “Maldita sean Coronada y sus hijas” (de Francisco Nieva), “Roberto Zucco” (de Joseph Marie koltés) i “El loco y la monja” (de Stanislaw Witkiewicz). A part d’aquestes obres, hi ha protagonitzant altres com “La importancia de llamarse Ernesto” (d’Oscar Wilde), “La boda de los pequeños burgueses” (de Bertolt Brecht) i “Fragmento de Teatro II” (de Samuel Beckett sobre l’estètica de Tadeusz Kantor).

Actualment, compagina els seus estudis d’Art Dramàtic amb classes de perfeccionament teatral impartides per Antonio Valls.

MIGUEL JOSÉ MARTÍNEZ MARTÍNEZ - VIRIATO

Naix a Biar en 1979.

Des de setembre del 2007 és per oposició trombó baix e l’Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid (ORCAM).

És membre fundador del quartet de trombons “2i2quartet” guardonat en el Concurs Permanent de Jóvens Intèrprets de Joventuts Musicals d’Espanya (2001) i finalistes en el IV International “Jan Koetsier” Competition 2004 for Trombone Quartet - Munic (Alemanya), amb el que exercix una contínua activitat concertística i pedagògica.

Ha col·laborat amb l’Orquestra de Cadaqués, Orquestra Simfònica de Madrid, Orquestra Simfònica d’Extremadura, Orquestra Simfònica de Navarra, Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, Orquestra de València, Orchestre de l’Opera de París, Orchestre National d’Ile de France, Orchestre dónes lauréats Du Conservatoire de Paris i sota la batuta de directors com Claudio Abbado, Sir Neville Marriner, Peter Schnaider, Kurt Masur, G. N. Rozhdestvensky, Lior Sambadal, A. Lombart, J. López Cobos, R. Frühbeck de Burgos… I ha pertangut a les següents orquestres jóvens: Gustav Mahler Jugend Orchester –GMJO- (2005-06), Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (2002-04), Banda de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (2002), Jove Orquestra Nacional d’Espanya (1999).

Ha realitzat diversos concerts com a solista en diverses agrupacions musicals com per exemple la Jove Orquestra Simfònica de la Generalitat Valenciana, Orquestra de Vents “Filharmonía” (Comunitat Valenciana), Banda Simfònica Municipal d’Alacant i recitals en el Col·legi Major Lluis Vives de València, Festival Spanish Brass (SBALZ’06) on va estrenar una peça dedicada per a ell del compositor José Rafael Pascual Vilaplana anomenada “Díptic del Tirant” basada en l’obra literària de Joanot Martorell “Tirant lo Blanc” i “Trumpetbone & Jazz Va triar” del compositor veneçolà Giancarlo Castro d’Addona interpretant-la junt amb el trompetista, del mateix país, Francisco Flores.

Des del 1996 fins al 2002 ha sigut alumne actiu de l’Acadèmia Spanish Brass, tenint com a professors titulars a Indalecio Bonet i Carlos Gil.

A principis de l’any 2002 decidix abandonar el trombó tenor per a especialitzar-se amb el trombó baix i comença a rebre classes de Stephane Loyer (Professor de la O.R.T.V.E.).

En el 2003 obté el títol superior de Trombó amb les més altes qualificacions en el Conservatori Superior de música “Joaquín Rodrigo” de València.

Del 2003 al 2006 és alumne en el Conservatoire National Supérieur de Musique et de Donen-se de París sent alumne de la classe de Claude Chevaillier i Olivier Devaure, així mateix becat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i l’Institut Valencià de la Música.

Al juny del 2006 obté el seu Prix de Trombone Basse amb Mention Très Bé en el CNSMD de París.

Llegir més...

PRESENTACIÓ DE DÍPTIC DEL TIRANT


EL PRÓXIMO 24 de Noviembre de 2007, Xixona: Estreno de la versión para banda del DÍPTIC DEL TIRANT, dentro del Concierto de Santa Cecilia de la Banda de la A.A.M. El Trabajo de Xixona. Cine de Dalt, 20.00 h.


Serà durant el concert de Santa Cecilia que l’Agrupació Artístic Musical “El Trabajo” de Xixona farà el pròxim 24 de novembre.

L'obra titulada "Díctic per al Tirant", va ser composada per José Rafael Pascual-Vilaplana per encàrrec del solista Miguel José Martínez, "Viriato", com a peça destinada al concurs final de Carrera del Conservatori Superior de Música de París, on es graduà en Trombó Baix, obtenint la màxima qualificació ("Suma Cum Laude").

Originàriament escrita per a narrador, Trombó Baix i Tres Trombons, ara ha estat transcrita pel
compositor mateix, per a banda solista i narrador, per a la gravació per part de l’Agrupació Artístic Musical “El Trabajo” de Xixona, com a conseqüència de la presentació en la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt (11 d’octubre de 2007), del llibre Tirant lo Blanc en llengua alemanya, projecte dut a terme per la Universitat d’Alacant (Projecte IVITRA), vertadera impulsora d’aquest treball.
Llegir més...

UNA NOVA ERA


AQUEST ÉS EL WEB DE LA BANDA DE XIXONA.
Llegir més...

CURRICULUM DE L'AGRUPACIÓ ARTÍSTICOMUSICAL "EL TRABAJO" DE XIXONA

La música ha estat una de les passions més ancestrals dels xixonencs. La referència documental més antiga referida a l’art musical procedeix del 1878 quan es va fundar la Societat Filharmònica La Armonía, de la qual seria el seu primer director Esteban Fillol Verdú.
El 14 de juny de 1903 es va constituir la Societat Filharmònica La Independiente, continuadora de l’agrupació anterior. El primer president fou Casto Sirvent Cots, actuà com a primer director Enrique Llorens Molla. Gran i diversa va ser la seua activitat musical desenvolupada durant els primers vint anys d’existència, però finalment no pogueren subsistir per falta de mitjans econòmics, i no trobaren una altra eixida que integrar-se en la Sociedad de Socorros Mútuos El Trabajo. Esta fusió es va produir el 28 d’abril de 1921, sota la presidència de José Garrigós Cremades i la batuta de José Monllor Grau. La marxa artística de la banda va ser interrompuda per la Guerra Civil, que dispersà els seus components, i no es va reorganitzar fins el 1945, any en què es va crear la nova societat amb el nom d’Agrupació Artisticomusical.

Molts foren els premis i trofeus obtinguts en certàmens i competicions: primer Premi del Pasdoble (Alacant, 1947), primer i tercer Premi del Pasdoble (Alacant, 1948). Continuen les activitats fins l’any 1966, quan una aguda crisi acaba amb la dissolució de l’Agrupació Artisticomusical, però el 20 de gener de 1969 i empesos per eixe sentiment interior musical, un grup de músics tornen a començar les activitats de la banda. Sota la presidència de José María Verdú Miquel, la direcció de Gastón Mateo Carbonell, acollits de nou per la societat El Trabajo i comptant amb la col·laboració de l’Ajuntament de Xixona, comença la reorganització.
El 17 de juliol de 1970, Vicente Pla Candela es fa càrrec de la banda. Aquest, amb la seua joventut, vitalitat i grans coneixements musicals va aconseguir elevar, en gran mesura, la qualitat artística de l’agrupació, formant una gran colla de músics, base, en gran part, de l’actual plantilla, tasca que va acomplir fins l’any 1983. A principis de 1984 i durant poc de temps, es va fer càrrec de l’agrupació Rafael Asensi. Entre gener de 1984 i juny de 1986 va presidir la banda de música Luis Gironés Galiana.

És el juliol de 1984 quan es va fer càrrec de la direcció de la banda Joan Garcia i Iborra. Els seus grans coneixements musicals i la seua capacitat de treball van revolucionar l’ambient musical de Xixona i va aconseguir situar la banda a un nivell musical mai abastat, aconseguint el març de 1987 el primer premi del XVII Certamen Provincial de Bandes de Música, organitzat per la Diputació Provincial en la tercera categoria; en novembre del mateix any, el primer premi al IX Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana, celebrat al Palau de la Música de València; l’11 de març de 1989 també el primer premi del XVIII Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació Provincial d’Alacant, a la ciutat d’Elda, en la primera categoria; i en novembre, el segon premi del XI Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana, celebrat a Xest, dins de la primera categoria. Aquesta sèrie continuada d’èxits va ser possible, en bona part, per l’alt grau de compenetració existent entre el director i Alejandro Monerris Sirvent, que va presidir la banda de música des de juny de 1986 fins al gener de 1990. Al 1990 s’edita el primer disc compacte de música festera Xixona per la Festa (FLOC). La presidència estigué ocupada primerament per Carlos Arques Candela i després per Luis García Sirvent.

Joan Garcia Iborra abandona la banda l’agost de 1992. El següent director va ser Pedro Lara Navarrete qui va estar amb la banda entre novembre del 1992 i novembre del 1994. Després i durant quasi un any, la plaça de director estigué vacant, sent Francisco Arques Espí el president.
Al setembre de 1995, va ser nomenat director titular José Rafael Pascual Vilaplana; sota la seua direcció i sent president Vicente Pardo López, en febrer de 1996 la banda grava per a CANAL 9 TV el programa “Una música, un poble”, tambè s’edita el CD Música i Festa (EGT), pel març de 1997.
Altre treball realitzat per aquesta Agrupació és el disc compacte editat pel Comitè Comarcal de l’Alacantí, amb l’obra Archeus de José Rafael Pasqual on van participat deu bandes de la comarca. El president de l’agrupació era Alejandro Cremades Pastor (1998-1999).
El tercer treball discogràfic fou Acords de Festa (2000) sota la direcció de José Rafael Pasqual-Vilaplana, gravat als estudis Tabalet d’Alboraia (València). Aquest mateix any l’Agrupació va ésser elegida per a la gravació del CD Suena la Banda, de la col·lecció Plaza Mayor, en el II Ciclo de Conciertos de Radio Nacional de España, gravació enregistrada en el Palau de la Música de València en directe.
La companyonia entre el director José Rafael Pasqual-Vilaplana i la Banda de Xixona arriba a unes excel·lents i magnífiques relacions. Aquest bon ambient es correspon amb uns bon resultats bandístics.

L’any 2000 agafa la presidència de l’Agrupació José Daniel Planelles Torregrosa. Dins del seu mandat cal destacar la creació de l’Escola intercomarcal de música L’Alacantí-L’Alcoià presidint-la els anys 2002 i 2003, el projecte de la Casa de la Música i la gravació de l’últim treball de música festera Saxum (AUDIOART) el 2004, sota la direcció de José Rafael Pasqual-Vilaplana, a pesar de haver deixat la direcció de la banda en gener del 2003. El 29 de novembre de 2003 entra com a director titular José Francisco Mira Marín.

El 29 de febrer de 2005 agafa la presidència de l`Agrupació Alfonso Zaragoza Miquel que viurà la inauguració i l’acabament de la Casa de la Música el 20 de maig de 2005, a mes a mes, de la presentació del llibre Divino Arte. Historia de la Banda de Música de Jijona 1879-2003, nominat per als premis Euterpe 2006 a la publicació amb temàtica musical de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, del que es autor.
El 21 de maig de 2006, la banda grava per a la televisió el programa Bandàlia que va ser emés per “Punt 2”. En novembre de 2006 la Banda rep la insígnia d`or de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana per els seus 125 anys de historia.

El 20 de gener de 2007 entra com a president per segona vegada Alejandro Cremades amb l’objectiu de seguir la línia de qualitat que s’ha guanyat la Banda de Xixona.
El juliol de 2007 la Banda enregistra el CD Díptic del Tirant obra de José Rafael Pascual-Vilaplana amb l'empresa AudioArt. Projecte patrocitat per la SEU Universitària de Xixona i l'institut IVITRA.
El 9 de novembre de 2008 participa en el XVIII Certamen Nacional de Bandes Ciutat de Múrcia i obté el 2n Premi.

En Novembre de 2009 entra com a director titular Jordi Francés-Sanjuán.

I amb aquest anhel de llibertat artística hem generat la nostra música, sempre amb la humilitat i la dignitat de fer allò que resulta del nostre treball respectuós envers una música que estimem.
Llegir més...