Benvingut al Bloc de l'Agrupació Artístico Musical
"El Trabajo" de Xixona.
Ací pots trobar informació d'aquesta banda creada en 1878, la seua història, publicacions, concerts i altres aspectes interessants. També t'informarem de les activitats i actuacions que estem preparant. Esperem que t'agrade la visita.

Sons de Colors

PROGRAMA DEL CONCERT DE SANTA CECÍLIA


PROGRAMA DEL CONCERT

1ª Part

DIMENSIONS (1984) Peter Graham

DÍPTIC DEL TIRANT*(2007) José R. Pascual

1.- Tirant i l`ermità

2.- Carmesina

Solista: Miguel José Martínez “Viriato”

Narrador: Salvador Ferre Ferre

2ª Part

SHALOM (2001) Philip Sparke

1.- V`ha`ir Shushan – Havdala

2.- Hanerot Halalu – Ba`olam Haba

3.- Mishenichnas Adar, ani Purim – Yom Tov Lanu

CAPRICHO ITALIANO (1880) Peter I. Tschaikowsky

*Estreno absoluto

Director: José Fco. Mira

NOTES AL PROGRAMA

DIMENSIONS (1984) Peter Graham (1958)

Compositor escossés, que ha treballat com a editor de música, director de BrassBand i de Banda Simfònica. Esta obra la va escriure en l’estiu de la seua graduació en la Universitat d’Edimburg (Escòcia). La va presentar al Concurs de Composició organitzat pel Departament d’Ensenyança del West Glamorgan aconseguint el primer premi, la qual cosa va cridar l’atenció de E. Gregson, membre del jurat. D’esta manera Dimensions va ser seleccionada per a la fase de classificació del Campionat de Brassband de Gran Bretanya el 1984. La transcripció per a banda la va realitzar el belga Jan Segers.

DÍPTIC DEL TIRANT(2007) José R. Pascual (1971)

Obra encàrrec del solista al mestre José R. Pascual, com a peça destinada al concurs final de Carrera del Conservatori Superior de Música de París, on es gradua en Trombó Baix. Originàriament escrita per a narrador, Trombó Baix i Tres Trombons, és transcrita, per a banda solista i narrador, pel compositor, per a la gravació per part de l’Agrupació Artístic Musical “El Trabajo” de Xixona, com a conseqüència de la presentació en la Fira del Llibre de Frankfurt, del llibre Tirant lo Blanc en llengua alemanya, projecte dut a terme per la Universitat d’Alacant, verdadera impulsora d’aquest treball.

L’obra consta de dos parts: la primera tracta dels aspectes del món de la cavalleria, i la segona de l’amor que sent el protagonista per Carmesina.

SHALOM (2001) Philip Sparke (1951)

La llarga Història de la música tradicional (popular) hebrea, es tradueix en un repertori de cançons particularment rica i variada. Les cançons van associades a la religió, la història, les festes i les celebracions. Shalom, vol reflectir esta diversitat de cançons, expressant un ampli catàleg de sentiments, de cançons tristes i cançons d’alegria.

1.- V`ha`ir Shushan . Està basada en els textos bíblics del llibre d’Esther, que relata la celebració de la victòria dels jueus, davant de la ciutat fortificada de Shushan, (Susa) ciutat a 150 milles del Tigris a Iran. L’Havdala, és el cant de les cerimònies familiars en la sinagoga. Aquesta marca el final del “Sabat” i d’altres festes religioses.

2.-Hanerot Halalu.- Cançó que acompanya, el procés de transformació espiritual amb què, a través de l’encesa de veles (36 en total), es revela la llum de la creació. Ba`olam Fava. Fa referència al món que està per vindre (després de la mort).

3.- Mishenichnas Adar, ani Purim- Yom Tov Lanu- Les tres cançons s’usen en la festivitat del “Purim” , que commemora el miracle relatat en el llibre d’Esther on els jueus es van salvar de ser aniquilats davall el mandat del rei persa Asueso, identificat per alguns historiadors com a Xerxes I (450 a/c). Esta festa se celebra en el mes número dotze del calendari jueu.

CAPRICHO ITALIANO OP.45(1880) Peter I.Tschaikowsky (1840-1893)

Estrenat el 6 de desembre de 88é a Moscou sota la direcció de Nikolai Rubistein. El Capritx fou compost a roma al començament de 1880, durant els carnestoltes. «Serà una obra de molt d’efecte gràcies als temes encantadors que he pogut reunir, alguns arreplegats en col·leccions, altres escoltats en el carrer», escrivia l’autor a la senyora Von Meck. Homenatge al país preferit del compositor, esta peça va prendre com a model les fantasies espanyoles de Glinka i és, com elles, l’obra homenatge del nord enlluernat pel verb meridional.

Els tocs de trompeta amb què comença, són els escoltats per Tchaikowsky en un quarter de cuirassers. La primera part esbossa de seguida un tema de siciliana accentuat amb ritmes solemnes. Les dos parts següents, Pochissimo piu mosso i ‘Allegro’ ‘moderato’, ens fan escoltar cançons dels carrers, un poc fàcils, però d’un irresistible humor. Després d’haver aconseguit la primera culminació d’intensitat, l’alegria popular es calma i torna el temps de siciliana del començament, la qual cosa constitueix una semblança de reexposició. Després d’açò, la festa recomença amb major força amb una tarantel·la exuberant, d’una efervescència molt rossiniana, tallada cap a la meitat per una repetició de la cançó popular que ha dominat el segon episodi de l’obra. Desproveït de pretensions el Capricho italiano és una música ambiental que reflexa amb tant de verb com autenticitat les impressions viscudes per l’autor.

Salvador Ferre Ferrer (Saoro)

Naix a Banyeres de Mariola en 1982. Des de molt jove s’interessa per les arts, començant els seus estudis de clarinet en el conservatori elemental de la seua localitat, als que li segueixen els de grau mitjà en el Conservatori Municipal de Villena. És membre de la “Societat Musical Banyeres de Mariola” des de 1996. Però en realitat, la seua verdadera vocació eren les Arts escèniques. Els seus començaments, es desenvolupen en la “Companyia Felipe Sempere” on realitza les seues primeres obres teatrals. Posteriorment, es trasllada a Màlaga per a estudiar Interpretació en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Màlaga.

Ha realitzat actuacions tan diverses com monòlegs, presentador i actor en gales i/o concerts, espots publicitaris, animacions, performances, etc.

Ha col·laborat, amb els seus coneixements teatrals, amb el grup de teatre “Arribadown” de l’Associació de Síndrome de Down de Màlaga, realitzant diverses actuacions per la geografia espanyola.

D’altra banda, col·labora com a actor en funcions com “Don Juan Tenorio” (de José Zorrilla) amb la Companyia de Clàssics Espanyols de A.V.A.T. o òperes com la de “Macbeth” de Verdi (sobre el text de William Shakespeare) amb l’Orquestra Simfònica de Màlaga, el Cor de l’Òpera de Màlaga i solistes de la talla de Carlos Álvarez, Tatiana Asiminova, entre altres.

Ha participat en el curtmetratge “Billete de mil pesetas” i com a actor figurant en el llargmetratge “El camino de los ingleses”, dirigida per Antonio Banderas.

S’introduïx en el món del doblatge donant veu a “Perico” personatge de l’Àudio-llibre “Sábanas de cartón” (de Francisco Miranda de Rojas).

Pel que a obres teatrals es referix, partipa en “El punt de ganxo” (sainet valencià anònim), “Un marido de ida y vuelta" (de Enrique Jardiel Poncela), “Maldita sean Coronada y sus hijas” (de Francisco Nieva), “Roberto Zucco” (de Joseph Marie koltés) i “El loco y la monja” (de Stanislaw Witkiewicz). A part d’aquestes obres, hi ha protagonitzant altres com “La importancia de llamarse Ernesto” (d’Oscar Wilde), “La boda de los pequeños burgueses” (de Bertolt Brecht) i “Fragmento de Teatro II” (de Samuel Beckett sobre l’estètica de Tadeusz Kantor).

Actualment, compagina els seus estudis d’Art Dramàtic amb classes de perfeccionament teatral impartides per Antonio Valls.

MIGUEL JOSÉ MARTÍNEZ MARTÍNEZ - VIRIATO

Naix a Biar en 1979.

Des de setembre del 2007 és per oposició trombó baix e l’Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid (ORCAM).

És membre fundador del quartet de trombons “2i2quartet” guardonat en el Concurs Permanent de Jóvens Intèrprets de Joventuts Musicals d’Espanya (2001) i finalistes en el IV International “Jan Koetsier” Competition 2004 for Trombone Quartet - Munic (Alemanya), amb el que exercix una contínua activitat concertística i pedagògica.

Ha col·laborat amb l’Orquestra de Cadaqués, Orquestra Simfònica de Madrid, Orquestra Simfònica d’Extremadura, Orquestra Simfònica de Navarra, Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, Orquestra de València, Orchestre de l’Opera de París, Orchestre National d’Ile de France, Orchestre dónes lauréats Du Conservatoire de Paris i sota la batuta de directors com Claudio Abbado, Sir Neville Marriner, Peter Schnaider, Kurt Masur, G. N. Rozhdestvensky, Lior Sambadal, A. Lombart, J. López Cobos, R. Frühbeck de Burgos… I ha pertangut a les següents orquestres jóvens: Gustav Mahler Jugend Orchester –GMJO- (2005-06), Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (2002-04), Banda de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (2002), Jove Orquestra Nacional d’Espanya (1999).

Ha realitzat diversos concerts com a solista en diverses agrupacions musicals com per exemple la Jove Orquestra Simfònica de la Generalitat Valenciana, Orquestra de Vents “Filharmonía” (Comunitat Valenciana), Banda Simfònica Municipal d’Alacant i recitals en el Col·legi Major Lluis Vives de València, Festival Spanish Brass (SBALZ’06) on va estrenar una peça dedicada per a ell del compositor José Rafael Pascual Vilaplana anomenada “Díptic del Tirant” basada en l’obra literària de Joanot Martorell “Tirant lo Blanc” i “Trumpetbone & Jazz Va triar” del compositor veneçolà Giancarlo Castro d’Addona interpretant-la junt amb el trompetista, del mateix país, Francisco Flores.

Des del 1996 fins al 2002 ha sigut alumne actiu de l’Acadèmia Spanish Brass, tenint com a professors titulars a Indalecio Bonet i Carlos Gil.

A principis de l’any 2002 decidix abandonar el trombó tenor per a especialitzar-se amb el trombó baix i comença a rebre classes de Stephane Loyer (Professor de la O.R.T.V.E.).

En el 2003 obté el títol superior de Trombó amb les més altes qualificacions en el Conservatori Superior de música “Joaquín Rodrigo” de València.

Del 2003 al 2006 és alumne en el Conservatoire National Supérieur de Musique et de Donen-se de París sent alumne de la classe de Claude Chevaillier i Olivier Devaure, així mateix becat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i l’Institut Valencià de la Música.

Al juny del 2006 obté el seu Prix de Trombone Basse amb Mention Très Bé en el CNSMD de París.