Por: Pepe Almeria Serrano. President de la FSMCV.
De menut, tots els anys, els meus pares em duien, inevitablement, a alguna de les audicions del Certamen de València, normalment a la secció especial. I va estar allí, probablement, on vaig aprendre com és capaç de sonar una banda de música i a veure reflectit en l’art de la interpretació moltes hores de treball abrivat, per part d’un grup de persones que, a més, tenien que complir amb altres obligacions quotidianes derivades de l’activitat o ocupació professional de cadascuna d’elles. Treball, música, passió, influències de tot tipus, criteris contraposats, fortes inversions econòmiques, dialèctiques surrealistes lligades a percepcions d’estret espectre, encara que de molta intensitat emocional o sentimental… i més…
Tot això configurava, i encara suposa, l’especial idiosincràsia dels certàmens competitius de bandes de música al nostre entorn pròxim. Més endavant m’en vaig adonar que de quasi totes les coses millorables en els aspectes organitzatius i de la dolenta fortuna d’aquelles agrupacions que no havien obtingut el premi desitjat tenia la culpa, invariablement, la federació, la nostra FSMCV. I no dic que açò, en determinada mesura, no fóra cert, ja que la personal interpretació dels estatuts i reglaments de la federació així com dels contextos organitzatius i socials associats als certàmens competitius dugueren, a més d’un, i de dos, a erigir-se en jutge, part, amo i senyor de conjuntures que ajudaven a fomentar el protagonisme i el personalisme i, de passada, a influir en els resultats.
Les persones determinen les organitzacions i aquestes es veuen sovint desenvolupades per conceptes poc meditats o d’errònia interpretació, segons el cas, però sempre modificables i millorables, en el temps. El certamen ha estat sempre un problema complex, com podeu veure, que afecta i incideix en el correcte paper que ha d’ocupar la FSMCV de cara als organitzadors i a les pròpies societats musicals associades, segons es desprèn dels estatuts socials i del sentit comú, moltes vegades considerat el menys comú dels sentits. Per una altra banda, sempre he escoltat dir que “un problema complex ha de tenir una solució complexa”, per més que els uns i els altres ens obstinem en tractar de simplificar el que és complex, probablement en un intent d’entendre millor les coses.
Així mateix, moltes de les solucions complexes tenen un tractament a mitjan o llarg termini, dificultant, més encara, qualsevol intenció d’entendre-les en el curt termini. Després d’aquesta reflexió filosòfica, solament ens queda convenir que els certàmens són un problema complex per començar el següent argumentari.
1. La FSMCV no pot patrocinar ni participar en l’organització de concursos o certàmens competitius en que intervinga alguna de les societats federades. (Artículo 7º de los Estatutos Sociales.- La Federación, no podrá bajo ningún concepto, patrocinar o participar en la celebración de concursos o certámenes competitivos en que intervenga alguna de las sociedades federadas; su papel se limitará únicamente a asesorar técnicamente sobre estas manifestaciones y su organización, siempre que fuere consultada por los organismos oficiales o particulares interesados.) Es a dir, a nivell estatutari, la FSMCV té una prohibició explícita pel que fa al patrocini i a l’organització de certàmens competitius, deixant-li, només, el paper d’assessora tècnica, en totes les seus vessants, i sempre que l’entitat organitzadora l’hi ho demane expressament.
2. La FSMCV podrà assessorar tècnicament als organitzadors de certàmens si és requerida expressament per a això. El posicionament de la FSMCV respecte als certàmens, possiblement, anirà en la línia de l’assessorament tècnic o la prestació de serveis a l’organitzador, si este ho demana expressament i previa signatura d’un conveni de col·laboració, i requerirà l’estudi previ, i correcció, si escau, de les bases del certamen, proporcionar informació al voltant de diferents aspectes com: llistats de possibles jurats, llistats d’associacions de compositors i editors d’obres musicals, recomanacions logístiques, etc., però, MAI… és a dir… MAI, prendre una decisió de tipus organitzatiu ni influir en el resultat del concurs. Així, també sembla lògic pensar que quan es requereix a una entitat com assessora tècnica, ha d’haver un diàleg i una predisposició a acceptar les propostes de millora que l’entitat assessora realitze. En cas contrari, la pròpia organització es posa en evidència de cara als posibles concursants i de l’opinió pública en general, ja que aquesta falta d’actitud en la millora del certamen pot suggerir que predomina un plantejament anquilosat i obsolet en l’organització del concurs. 3. La FSMCV no està obligada a passar el control de plantilles en els certàmens competitius en que intervinga alguna de las societats federades. Per una altra banda, el passar el control de plantilles a las bandes federades, no és un imperatiu de la FSMCV, ni cap requisit obligatori dels certàmens. Solament és un dels serveis que presta la FSMCV a les entitats que organitzen certàmens, un servei que ha de estar contractat i documentat i que té una contraprestació econòmica que ha de satisfer l’organitzador a la FSMCV. A més, el servei de control de plantilles haurà de tenir la funció d’equiparar als participants, i no d’agreujar les diferències, com podria passar als certàmens on participen bandes estrangeres o d’altres federacions de l’estat espanyol, ja que encara no hi ha unanimitat en la configuración i gestió dels fitxers de músics a nivel nacional… tot arribarà. Fins aquest punt tot pareix clar i senzill… no? Doncs… no, el tema és encara més complicat. 4. Si és requerida com a assessora técnica la FSMCV pot actuar de fedatària dels sortejos i de la correcta interpretació de les bases per part dels jurats. Les societats musicals, els nostres associats, també ens demanen que vetlem pels seus interessos en altres vessants de la qüestió, com per exemple, que fem de fedataris en els escrutinis i deliberacions dels jurats. Ací, hem de diferenciar que no és el mateix una decisió per “escrutini” que per “deliberació”, encara que l’errònia o malintencionada interpretació d’algunes persones puga assimilar-les. I, tot açò està a les bases dels certàmens… però, qui s’ha llegit detingudament les bases de un certamen? De vegades ni els participants ni els propis jurats. Només, per fer un aclariment referent a aquestes dues modalitats decisòries, farem un menut estudi dels termes: un ESCRUTINI és el reconeixement i recompte dels vots en una votació secreta. Una DELIBERACIÓ és una decisió presa després de pesar les raons a favor o en contra. Així, una decisió de jurat pot estar presa per una sola de les dues modalitats o per les dues, al mateix temps, encara que s’han d’utilitzar una després de l’altra (la deliberació després d’un escrutini, lògicament, encara que aquesta doble modalitat posara en dubte la independència dels jurats i mostrara una clara voluntad de manipulació dels resultats de l’escrutini), i sempre que així estiga contemplat en les bases. Finalment, la presència de la FSMCV als jurats només pot entendre’s des de la funció de ser fedataris del correcte compliment de les bases del certamen, escrutini si és escrutini i deliberació si així ho permeten les bases, però sense opinar sobre els aspectes artístics que, per a eixa tasca, ja estàn els membres del jurat, professionals qualificats per a jutjar el treball i la interpretació musical de les bandes, mantenint el rigor pel que fa a les seues actituds i comportaments durant la fase competitiva. Som conscients de que són molts canvis i una altra forma de pensar i de fer, però tot açò és necessari per aconseguir uns certàmens més imparcials, equitatius i millor organitzats.
Anem doncs per feina.