 | Benvingut al Bloc de l'Agrupació Artístico Musical "El Trabajo" de Xixona. Ací pots trobar informació d'aquesta banda creada en 1878, la seua història, publicacions, concerts i altres aspectes interessants. També t'informarem de les activitats i actuacions que estem preparant. Esperem que t'agrade la visita. |
Sons de Colors
Dins de totes les dificultats que hi ha al món de la cultura en aquests moments, ens sentim satisfets de que la nostra tasca dins d'unes d’aquestes branques, LA MÚSICA, no haja parat ni un sol moment, minuts, perquè ha sigut un any redó, on no hem parat: 7 concerts i 2o eixides entre processons, cercaviles i entrades de Moros i Cristians, a més de la gravació del CD, que és una sorpresa, i fin ací podem llegir.
Encara ens queda més per acabar l’any: aquest concert de Santa Cecïlia i la presentació del CD a l’auditori ADDA, de la Diputació d’Alacant.
No cal amagar que ha sigut un any dur i complicat, perquè hi ha hagut molta música per traure avant, y ho hem tret amb nota, amb l'esforç i la dedicació de tots els membres que composem aquest grup d’amics, que es diu AGRUPACIÓ ARTISTICOMUSICAL “EL TRABAJO" DE XIXONA; cadascú és important, perquè té un paper especific i entre tots ens hem de felicitar. GRÀCIES A TOTHOM amb majúscules.
Passen i gaudisquen, tant com ho fem nosaltres, de la música. Feta i sentida per xixonenques i xixonencs. Un moment per oblìdar-se del dia a dia.
Audició d'alumnes de l'Escola de Música. Xixona
Conjunt Instrumental
Divendres 8 de Juny 18:30 h
Pati de la Societat "El Trabajo"
¡Recolzem als nostres futurs músics!
Jordi Francés, Director assistent de la JONDE
18/7/2012 fins a 3/8/2012
PROGRAMA
Hector Berlioz
Ouverture Caractéristique "Le Carnaval Romain"
Nuria Núñez
Donde se forjan las quimeras
Anton Bruckner
Sinfonia Nº 4 "Die Romantische"
(versión de Leopold Nowac de 1878/1880)
Llegir més...
Jordi Francés serà director assistent de la Jove Orquestra Nacional d'Espanya en la trobada d'estiu que l'orquestra realitza anualment. Els concerts de l'esmentat trobada, dirigits pel mestre Lutz Köhler, es duran a terme a Segòvia, Torrejón d'Ardoz i en el Festival Young Euro Classic de Berlín, ciutat en què romandran uns dies a fi de realitzar la gravació del repertori.
Hector Berlioz
Ouverture Caractéristique "Le Carnaval Romain"
Nuria Núñez
Donde se forjan las quimeras
Anton Bruckner
Sinfonia Nº 4 "Die Romantische"
(versión de Leopold Nowac de 1878/1880)
Audició Escola de Música
Divendres 16 de Març 17:00 h
Lloc: Barranc de la Font
Concert de Santa Cecília 2011
S'obri el teló, la música amb olor a torró ix del no-res. Quin any replet de concerts! Qui ho diria, molta faena amaga el rebost de la nostra sala d'assajos. Tenim ganes, tenim projectes, tenim música per donar i venfre, perquè tenim un grup, tenim una idea i tenim una banda, amb el sentit ample de la paraula.
Enguany, un projecte que a hores d'ara no podem desvelar, ens ha fet que retardèrem la festivitat de la nostra patrona tres setmanes més tard, però, amb els mateixos honors i la mateixa il·lusió els presentem un concert d'allò més suggerent amb una molt bona qualitat.
Passen i gaudisquen, tant com nosaltres ho fem de la música!
Llegir més...
Enguany, un projecte que a hores d'ara no podem desvelar, ens ha fet que retardèrem la festivitat de la nostra patrona tres setmanes més tard, però, amb els mateixos honors i la mateixa il·lusió els presentem un concert d'allò més suggerent amb una molt bona qualitat.
Passen i gaudisquen, tant com nosaltres ho fem de la música!
Entraeta i Entrà Alcoi
Videos de la Entraeta i Entrà Mora 2011 amb la Filà Realistes d'Alcoi, on vam interpretar Al-Wazir de Saül Gómez i Ishtar de Àngel Lluís Ferrando.
Concert de Sant Sebastià 2011
El primer concert de l’any 2011 coincideix amb la festivitat de Sant Sebastià, copatró de Xixona.
Enguany els presentem un concert-ensemble, on participarà la Societat Musical Banyeres de Mariola, per tornar-nos la convidada que vàrem fer el passat 19 de juny de 2010 al participar en el Festival de Bandes de Banyeres de Mariola.
Així que la primera part la faran els nostres amics banyerins i la segona els músics xixonencs.
Esperem que siga dels seu grat aquest concert nou que els oferim en l’any que entra.
Llegir més...
Enguany els presentem un concert-ensemble, on participarà la Societat Musical Banyeres de Mariola, per tornar-nos la convidada que vàrem fer el passat 19 de juny de 2010 al participar en el Festival de Bandes de Banyeres de Mariola.
Així que la primera part la faran els nostres amics banyerins i la segona els músics xixonencs.
Esperem que siga dels seu grat aquest concert nou que els oferim en l’any que entra.
 |  |
Director: Rafael García Vidal • MAGIC OVERTURE - Thomas Doss (1966) • PILATUS: MOUNTAIN OF DRAGONS - Steven Reineke (1970) • DANSE FUNAMBULESQUE - Jules Strens (1893-1971) | Director: Jordi Francés-Sanjuán • DANZAS FANTÁSTICAS. III Orgía - Joaquín Turina (1882 –1949) • LA GRAN VIA (Selecció de la sarsuela - Federico Chueca (1846-1908) y Joaquín Valverde (1846 –1910) • CARMEN SUITE - Georges Bizet (1838-1875) • EL CAMINO REAL - Alfred Reed (1921-2005) |
Jordi Navarro a l'Orquestra de YouTube
El músic de Banyeres de Mariola i trombó de l'Orquestra Nacional d'Espanya, Jordi Navarro Martín, que va tocar amb nosaltres al passat concert de Bert Appermont, ha sigut seleccionat en l'Orquestra Simfònica de YouTube 2011.
Enhorabona Jordi.
Llegir notíciaLA BANDA PARTICIPA EN LA II FIRA DE NADAL DE XIXONA
L'Associació d'Empresaris i l'Ajuntament de Xixona, organitzen la II fira de Nadal dins la primera quinzena del mes de desembre. La duració serà de tres dies, 10, 11 i 12 de desembre, i el lloc, la plaça del poble (Avinguda de la Constitució). Es pot participar en aquest fet tan important per a Xixona de mil i una manera, perquè s'hi troba farcida aquesta convocatòria de dolços, decoració nadalenca, torrons amb denominació, activitats culturals, musicals i festives, bona gastronomia i mil coses més.L'Agrupació ArtisticoMusical "El Trabajo" de Xixona participarà en aquesta fira, oferint al públic passacarrers a càrrec de la pròpia banda i de la Banda Jove de la nostra Agrupació, actuacions de grups formats per membres de la banda, petits tallers de música per als xiquets, audicions multimèdia de concerts i actuacions... A més, es podran adquirir qualsevol dels Cd's de música enregistrats per la nostra banda, el llibre de la Història de la Banda de Xixona, felicitacions nadalenques, etc.
SANTA CECILIA 2010
Altre any engeguem la màquina de la música amb la patrona dels músics, Santa Cecília. Ha estat un any replet de concerts, eixides, activitats, i d’assajos, que marquen el nostre tarannà musical.
Ara fa quasi un any, Jordi Francés-Sanjuán obria la primera particel·la, en el seu primer assaig, allà pel mes de setembre de 2009. Un jove director iniciava un nou camí amb la nostra agrupació musical. I ha sigut un inici, podríem dir, recíproc, perquè ens hem donat música mútuament.
Jordi Francés deia a un assaig que no sabíem la satisfacció que donava el fet d’interpretar la música que ell explicava amb les mans; nosaltres li diríem, la satisfacció i la seguretat alhora dels concerts, tenir-lo dalt de la tarima.
Al llarg d’aquest passat any fiscal particular (de novembre a novembre) s’ha traduït amb un grapat de concerts, eixides i unió amb els membres de la família de la banda, a més, pensem, d’haver guanyat qualitat musical. Un dels objectius que ens havíem marcat des de la Banda de Música.
Seguirem treballant per la cultura a nivell de poble, i a nivell de país. Esperem que els agrade la feina que hem fet al llarg de l’any, perquè, a la fi, el públic, com la música, és la nostra ànima.
Ara fa quasi un any, Jordi Francés-Sanjuán obria la primera particel·la, en el seu primer assaig, allà pel mes de setembre de 2009. Un jove director iniciava un nou camí amb la nostra agrupació musical. I ha sigut un inici, podríem dir, recíproc, perquè ens hem donat música mútuament.
Jordi Francés deia a un assaig que no sabíem la satisfacció que donava el fet d’interpretar la música que ell explicava amb les mans; nosaltres li diríem, la satisfacció i la seguretat alhora dels concerts, tenir-lo dalt de la tarima.
Al llarg d’aquest passat any fiscal particular (de novembre a novembre) s’ha traduït amb un grapat de concerts, eixides i unió amb els membres de la família de la banda, a més, pensem, d’haver guanyat qualitat musical. Un dels objectius que ens havíem marcat des de la Banda de Música.
Seguirem treballant per la cultura a nivell de poble, i a nivell de país. Esperem que els agrade la feina que hem fet al llarg de l’any, perquè, a la fi, el públic, com la música, és la nostra ànima.
Concert de Santa Cecília
27 de Novembre de 2010 Cine de Dalt, Xixona 21:00h
PROGRAMA DEL CONCERT
- 1ª Part
P.I. Tchaikovsky (1840 – 1893)
MARXA ESLAVA
- 1ª Part
P.I. Tchaikovsky (1840 – 1893)
MARXA ESLAVA
Anton Bruckner (1824 – 1896)
4º Simfonia en Mi bemol major “la Romàntica”
I. Nicht zu schnell
- 2ª Part
Robert Smith (1958)
Simfonia Nº 1
“LA DIVINA COMÈDIA”
I Infern
II Purgatori
III Ascensió
IV Paradís
Arturo Márquez (1950)
DANZÓN Nº 2
NOTES AL PROGRAMA
MARXA ESLAVA – P.I. Tchaikovsky
El Juny de 1876, següent als incidents en què els soldats turcs van acabar amb un gran nombre d’eslaus cristians que s’havien rebel·lat contra l’Imperi otomà i que foren recolzats per països com Àustria i Rússia, Sèrbia va declarar la guerra a Turquia. Aleshores molts russos es van solidaritzar amb els quals consideraven els seus amics eslaus i van enviar soldats voluntaris i d’ajuda al Regne de Sèrbia. En la següent lluita, l’exèrcit serbi va ser ràpidament derrotat pels turcs.
Nikolái Rubinstein, un amic proper de Tchaikovsky, li va demanar compondre una peça per a un concert de beneficència per als voluntaris russos ferits. En una arrencada de patriotisme, Tchaikovsky va compondre i va orquestrar la que fou coneguda com la “Marxa serbo-russa”, més tard coneguda i titulada com “Marxa Eslava”. La peça va ser estrenada a Moscou el 17 de novembre de 1876 i va gaudir d’una molt càlida acollida del públic.
4º SIMFONIA “la Romàntica” – Anton Bruckner
I. Nicht zu schnell
La Simfonia núm. 4 en mi♭ major “ la Romàntica”, d'Anton Bruckner és un dels treballs més populars del compositor. La va escriure el 1874 però, després de compondre la Cinquena Simfonia, la va revisar per complet. El 1880 l'autor li va canviar l'últim moviment, després del qual va ser estrenada a Viena el 20 de febrer de 1881 dirigida per Hans Richter amb gran èxit. El sobrenom de la simfonia de Romàntica fou utilitzat pel mateix compositor, tanmateix no es refereix a la concepció moderna d'amor romàntic sinó més aviat als romanços medievals com els descrits a les òperes Lohengrin i Sigfrid de Richard Wagner.
La seva música, imbuïda d'una intensa religiositat, busca la perfecció formal al mateix temps que vol ser un gran himne de lloança al Déu en el qual creia ferventment (i a qui va dedicar fins i tot la seva última obra, la Novena simfonia).
Simfonia nº 1 “LA DIVINA COMÈDIA” – Robert W. Smith
La primera simfonia del compositor americà Robert. W. Smith està basada en la famosa i significativa obra de Dante Alighieri. La història de la trilogia de Dante és molt bàsica: un dia Dante es troba perdut en un obscur bosc i Virgili, personatge inspirat en el poeta Romà, apareix i el rescata. Virgili serà des d’aleshores el seu guia en la contemplació de l’Infern i el Purgatori. Dante, una vegada ja ha confessat tots els seus pecats i faltes, i amb Beatriu com a guia, serà conduït cap al Paradís on podrà contemplar la grandesa de Deu.
I – INFERN
A l’igual que a l’obra de Dante, aquest moviment està dividit en quatre seccions. L’apertura melòdica en l’oboè representa el pecat de “incontinència”. Dante arriba al segon nivell de l’Infern i s’enfrenta al “mur de Dis” (La porta de l’Infern). La següent secció està estructurada en torn als pecats de la “violència” amb turmentes molt intenses i arenoses. Hipocresia, mentida i traïció son els pecats amb els que basa les següents parts d’aquest moviment en el que al final, Dante i Virgili es troben amb el mateix Lucifer, el qual els mostra les seues tres grans boques. Finalment aconsegueixen escalar fins l’altre hemisferi i deixar enrere el feroç món del foc.
II - PURGATORI
El Purgatori porta a Dante a una misteriosa muntanya amb set terrasses. Cada una representa un dels “set pecats capitals” i està habitada pels pecadors els quals paguen la seua retribució simbòlica pels seus pecats a la terra. Durant el seu viatge, la muntanya sencera comença a tremolar quan els pecadors detenen les seues tasques per cantar “Gloria in Excelsis Deo”. Dante se n’adona que el terratrèmol ocorre quan una ànima ha pagat la seua penitència i pot ascendir cap al cel. L’eterna esperança de les ànimes pecadores consistirà en desitjar que el proper terratrèmol siga per a elles.
III – ASCENSIÓ
L’ascensió, comença amb Dante en la muntanya del Purgatori. Després d’haver estat instruït i purificat està ja preparat per al seu viatge al Paradís. Beatriu, la seua guia, aixeca els ulls cap al sol, i Dante, seguint el seu exemple, veu també el Sol i se n’adona que està preparat per a la pròxima aventura. Es sorprèn en descobrir la meravellosa música, la música de les esferes, que els envolta i més ràpidament del que es pensava comença la seua veloç fugida per ascendir a l’esfera de foc.
IV – PARADÍS
Aquest és l’últim moviment tant de l’obra de Dante com de la Simfonia. Dante ha pujat a una velocitat increïble des del cim de la muntanya del purgatori a la primera esfera del cel. Ell està meravellat per la llum que incrementa la seua brillantor i bellesa amb cada esfera. Partint d’un sol tema musical, la intensitat creix amb cada entrada fins que estiguem envoltats de llums de múltiples qualitats i colors. La llum envolta l’oient i se’ns presenta amb sons d’alegria, pau, amor i esperança... que cada vegada va en augment així com progressa el viatge a través de les esferes.
DANZÓN Nº2 – Arturo Márquez
Aquesta és una de les obres més representatives del compositor mexicà Arturo Màrquez juntament amb els altres “danzon” números 3, 4 i 5. Aquesta peça la va escriure durant els mesos de l’alçament Zapatista que va inquietar l’ànim del compositor cap a una nova justícia per als pobles indígenes.
El danzón te una presència constant a la seua música, Márquez n’ha realitzat una serie de al menys set “danzones orquestales”, alguns d’ells amb solista. La seua música tendeix a l’equilibri de la tradició i l’experiment, en un llenguatge que no abandona les arrels en cap moment. És música clàssica i moderna, enèrgica i sòbria, perfecta per baixar cap a la terra les nostres ànimes i posar punt i final a un programa de caràcter més bé espiritual com el que hui els hem oferit.
Resum Concert Bert Appermont
Fa pocs dies Xixona tingué la gran sort de poder comptar amb la presència i visita del director reconegut internacionalment, el belga Bert Appermont.Vingué el dijous 21 d’octubre, amb el qual férem el primer assaig. Dur, però, eixe era l’objectiu, aprendre.
El divendres 22 d’octubre, li ensenyàrem l’empresa Antiu Xixona, de la mà del seu gerent i membre d’aquesta agrupació, César Soler, el Porga. Després, dinàrem al Pou de la Neu, i continuàrem per la vesprada amb l’assaig de portes obertes.
Com ja sabíem Bert Appermont és un gran compositor i ens va saber transmetre perfectament la seua música. Va ser una experiència molt bona per a tots els músics que poguérem disfrutar d'aquestos 3 dies. A més vam trobar una gran persona, amb qui vam compartir molt bons moments, musicals i d'amistat. Gràcies Bert.
Per al concert, comptàrem amb la col·laboració desinteressada del nostre amic i gran músic, el guitarrista Fernando Espí, i el trombó de l’Orquestra Nacional d’Espanya, Jordi Navarro Martín. El primer per a l’obra Egmont i el segon per a l’obra per a trombó i banda, Colors.
Amb un Cine de Dalt de gom a gom, les obres, totes del director invitat sonàrem com mai. Un concert que agradà de debò, que fou el resum i el resultat de tot un any de faena amb el nostre director titular Jordi Francés, i entre tots, anem fent, música, que és el que més ens agrada.
Però la Banda no pot deixar de fer música i ja estem preparant el Concert de Santa Cecília per al proper Dissabte 27 de Novembre.
Concert extraordinari Bert Appermont
Dissabte, 23 d'octubreCine de Dalt, 20:30 h
Concert extraordinari de l'Agrupació Artisticomusical El Trabajo de Xixona dirigit per Jordi Francés-Sanjuán i Bert Appermont.
Divendres, 22 d'octubre
Cine de Dalt, 20:30 Assaig de portes obertes
Xixona té la gran sort de poder comptar amb la presencia d'este gran director, professor, compositor i arranjador musical nascut a Bilzen (Belgica). Autor de dos musicals i més de quaranta obres per a cor, ensemble de cambra, banda simfònica i orquestra. Com a autor reconegut participa en nombrosíssimes ponencies i dínics de música de banda a Europa. Les seues obres són interpretades en més de vint pa'isos i enregistrades per bandes de renom mundial al Japó, Suïssa, Holanda, Dinamarca, Alemanya, Italia, Espanya...
1ª Part
- SABIC SYMPHONIC MARCH
- JERICHO (poema simfònic)
- COLORS (concert per a trombó i banda)
Trombó solista : Jordi Navarro Martín
Director : Jordi Francés-Sanjuán
2ª Part
- EGMONT (Poema simfònic)
-SAGA MALIGNA (Suite del Musical “Zaad van Satan”)
Director Invitat : Bert Appermont
NOTES AL PROGRAMA
Aquesta vigorosa marcha simfònica fou encarregada per la companyia Sabic Europa per a la inauguració de la nova planta de producció a Holanda. Innovació, pensament obert i professionalitat són els principis elementals de la companyia, així que son els elements amb els que el mestre Appermont basà la composició de l’obra. Una obra plena de girs harmònics inesperats i seqüències d’acords molt originals.
JERICHO
Aquest poema simfónic, és la traducció al llenguatge de la música de la famosa història del llibre de “Joshua”, la qual ens descriu la conquesta de la ciutat de “Jericho” per part dels Israelians. Aquesta impressionant obra, està dividida ininterrompudament en quatre parts ben diferenciades: Un dia al desert, camí de la “terra promesa”, on els laments i les súpliques per la desitjada conquesta son el motiu principal. La conquesta de “Jericho”, on marxes i crits de guerra són el material descriptiu fonamental. La Victòria, on el immens i grandiós tema ens representa la joia del triomf. I finalment la Festa Jueva, perfectament evocada amb una típica i representativa dança pròpia de la seua cultura popular.
COLORS
Aquesta obra és una virtuosa composició per a trombó solista i banda basada en quatre colors: groc, roig, blau i verd. Cada color titula i caracteritza els quatre moviments en els que està dividida l’obra, a més, son també aquestos quatre colors els que serviren de guia al compositor per tal de crear la música.
L’obra està dividida pels diversos canvis de caràcter i atmòsfera, encara que la música es desenvolupa sense pauses entre les diverses parts. El diàleg entre el trombó i la banda, la riquesa en l’orquestració i el gran virtuosisme del solista han fet possible per a aquesta peça un important lloc dins del repertori del trombó a nivell mundial.
EGMONT
Són quatre els elements o episodis de la història d’Egmont els què constitueixen els punts fonamentals d’aquest poema simfònic.
La primera part correspon al casament d’Egmont, i comença amb l’exposició del tema principal que constitueix el material amb el quèconstruirà gran part de les seccions, seguidament ens introdueix una molt graciosa dança medieval pròpia de la cerimònia de casament del comte.El final d’aquesta secció, ens revela les influències hispàniques amb les quals va a construir la segona part. La segona part, revelarà la precària relació que existia entre Egmont i Felip II, Rey d’Espanya, tot açò amb una obscura i vigorosa dança on els solistes (saxo soprà, trompeta i bombardí) interpreten una melodia un tant desafiant. La segon part finalitza amb una lluita protagonitzada pels dos temes principals (Egmont i Felip II ) que disputen rítmicament per fer-se amb el protagonisme.
La tercera secció ens mostra un Egmont ja empresonat i traït pel rey Felip caminant cap al que serà el seu llit de mort. Les protestes i els laments dels seus seguidors i partidaris es fan poc a poc més i més presents fins que els tambors ens anuncien el seu inevitable final, és sacrificat públicament en presència de nombroses personalitats de la noblesa de l’època. L’execució d’una important figura per a la noblesa Flamenca com era Egmont confronta durant vuitanta anys a Espanya amb els Països Baixos que es mostren contraris a l’ocupació espanyola. La part final de la peça ens fa gaudir d’una heròica marxa on els trombons primer i posteriorment tots, ens interpreten un tema un tant agressiu que ens servirà per a enllaçar amb el gran final en forma de coral on la llum i la brillantor de la música deixen entresentir himnes holandesos i belgues com a tribut de la lluita per la veritat.
SAGA MALIGNA
Bert Appermont va composar la música per al musical "La semilla de Satán" estrenat per primera vegada a l'aire lliure en Agost de 2002 en la ciutat belga de Kuibeke. Aquest grandíssim espectacle ens trasllada al món de les bruixes al segle XVII, un ambient ecléctic i a vegades malèvol on passaran coses un tant extranyes. El musical va ser vist en poques setmanes per més de deu mil espectadors i després d'açò, Bert Appermont feu l'arranjament de les principals parts del musical. Fruit d'aquest arranjament és la suite anomenada "Saga Maligna".
Instantánea de la Banda
Ací dixem un bonic article publicat al Programa de Festes 2010 i dedicat a la Banda, per a aquell no haja tingut l'oportunitat de llegir-lo.
Gràcies a tots els que ens segueixen i, com diu el propi article, seguirem junts i amb ganes per contagiar les emocions i compartir l'alegria que es produeix quan sona la música.
Himne de Festes 2010
José Francisco Mira Marín, que va dirigir la Banda de Xixona de 2003 a 2009, va ser designat per la Federació de Festes de Xixona per dirigir l'Himne de Festes de 2010.
¡¡Enhorabona Jose!!
Llegir més...
¡¡Enhorabona Jose!!
Concert de Festes 2010
Xixona, dijous 19 d'Agost, 22:00h al pati del col·legi Eloi Coloma
Un any més la banda del poble oferim el tradicional concert de festes. De nou repetirem l'esquema que vam recuperar l'any passat després de molts anys, amb una primera mitad d'obres simfòniques, i l'altra mitad, obres del gènere fester.
L'any passat van haver diferents opinions, gent que li va agradar la primera part i gent que no li va agradar. Aquest any hem decidit continuar amb aquest esquema, amb una primera part on la música elegida s'inspira en grans events festius. Una de les característiques de la música és la seva capacitat integradora, i quina millor forma de fer-ho que interpretant música d'altres llocs amb un ambient festiu, com una obertura festiva, música per a celebracions o música composada per a jocs olímpics.
Un any més la banda del poble oferim el tradicional concert de festes. De nou repetirem l'esquema que vam recuperar l'any passat després de molts anys, amb una primera mitad d'obres simfòniques, i l'altra mitad, obres del gènere fester.
L'any passat van haver diferents opinions, gent que li va agradar la primera part i gent que no li va agradar. Aquest any hem decidit continuar amb aquest esquema, amb una primera part on la música elegida s'inspira en grans events festius. Una de les característiques de la música és la seva capacitat integradora, i quina millor forma de fer-ho que interpretant música d'altres llocs amb un ambient festiu, com una obertura festiva, música per a celebracions o música composada per a jocs olímpics.
Esperem que els agrade i que disfruten de les festes.
NOTES AL PROGRAMA
1ª Part
A FESTIVE OVERTURE - Alfred Reed
Alfred Reed, un compositor ben conegut a la banda de Xixona escrigué aquesta colorística obertura als inicis de la seua carrera compositiva, en ella ja reflexa els seus coneixements de l’orquestració, la seua capacitat per desenvolupar les melodies, tot amb un ambient molt festiu.
OLYMPIC FANFARE AND THEME - John Williams
Música composada per als Jocs Olympics de Los Angeles en 1988.
LIBERTY FANFARE - John Williams
Estrenada per la Boston Pops Orchestra dirigida pel mateix John Williams. L’obra fou composada per a la celebració del 350 aniversari de la ciutat de Boston.
SUMMON THE HEROES - John Williams
Escrita per commemorar el centenari dels Jocs Olímpics Moderns. Fou estrenada el 19 de Juliol de 1996 i des d’aquell moment s’ha convertit en tot un himne de la música olímpica, és utilitzada en programes de nombroses televisions americanes per la seua bellesa i caràcter evocador.
SABIC SYMPHONIC MARCH - Bert Appermont
Aquesta vigorosa marcha simfònica fou encarregada per la companyia Sabic Europa per a la inauguració de la nova planta de producció a Holanda. Innovació, pensament obert i professionalitat són els principis elementals de la companyia, així que son els elements amb els que el mestre Appermont basà la composició de l’obra. Una obra plena de girs harmònics inesperats i seqüències d’acords molt originals.
2ª Part
COMO LAS PROPIAS ROSAS (pasdoble) – Valentín Ruiz
Pasdoble de tall clàssic espanyol escrit pel compositor Valentín Ruiz, qui desenvolupà la seua tasca compositiva i docent entre Madrid i Granada durant la primera meitat del segle XX.
LA ALHAMBRA (marxa àrabe) – Camilo Pérez Laporta
Camilo Pérez fou gran defensor i estudiós de les tradicions del seu poble, era allò que es diu tot un compositor marcat per la savia popular festera i alcoiana. Aquesta és una de les primeres manifestacions musicals dirigides cap al “bando moro”, què lluny de ser una marxa mora similar a les actuals, ja deixa entreveure certa voluntat de distanciar-se d’altre tipus de marxes.
BONUS CHRISTIANUS (marxa cristiana) – José Mª Ferrero
José Maria Ferrero, músic valencià nascut a Ontinyent fou també un altre dels compositors que va contribuïr molt notablement al desenvolupament de la música de moros y cristians durant els anys centrals del segle XX, aquesta és una de les seues marxes cristianes que sonen prou a sovint a les desfilades de tot arreu.
ALS BEREBERS (marxa mora) – José Pérez Vilaplana
Camilo Pérez a Alcoy, José Maria Ferrero a Ontinyent i com no, José Pérez a Cocentaina fou també un dels que va engrandir el gènere fester amb marxes com aquesta, que com el seu propi nom indica, va dedicar a la seua volguda filà dels Berebers de Cocentaina.
EL BARRANC DEL SINC (marxa cristiana) – Rafael Mullor Grau
El barranc del sinc està dedicada als pares de l’autor i fou premiada amb el Premi Amando Blanquer en el XXII Festival de Música Festera de 1985 que celebra l’Associacio Sant Jordi d’Alcoi.
MACHACO (pasdoble) - José Rafael Pascual
José Rafael, compositor i director ben conegut pels xixonencs, una vegada més ens ofereix una genial composició on la bellesa melòdica i la dolçor del llenguatge musical formen un pasdoble molt delicat al mateix temps que divertit.
NOTES AL PROGRAMA
1ª Part
A FESTIVE OVERTURE - Alfred Reed
Alfred Reed, un compositor ben conegut a la banda de Xixona escrigué aquesta colorística obertura als inicis de la seua carrera compositiva, en ella ja reflexa els seus coneixements de l’orquestració, la seua capacitat per desenvolupar les melodies, tot amb un ambient molt festiu.
OLYMPIC FANFARE AND THEME - John Williams
Música composada per als Jocs Olympics de Los Angeles en 1988.
LIBERTY FANFARE - John Williams
Estrenada per la Boston Pops Orchestra dirigida pel mateix John Williams. L’obra fou composada per a la celebració del 350 aniversari de la ciutat de Boston.
SUMMON THE HEROES - John Williams
Escrita per commemorar el centenari dels Jocs Olímpics Moderns. Fou estrenada el 19 de Juliol de 1996 i des d’aquell moment s’ha convertit en tot un himne de la música olímpica, és utilitzada en programes de nombroses televisions americanes per la seua bellesa i caràcter evocador.
SABIC SYMPHONIC MARCH - Bert Appermont
Aquesta vigorosa marcha simfònica fou encarregada per la companyia Sabic Europa per a la inauguració de la nova planta de producció a Holanda. Innovació, pensament obert i professionalitat són els principis elementals de la companyia, així que son els elements amb els que el mestre Appermont basà la composició de l’obra. Una obra plena de girs harmònics inesperats i seqüències d’acords molt originals.
2ª Part
COMO LAS PROPIAS ROSAS (pasdoble) – Valentín Ruiz
Pasdoble de tall clàssic espanyol escrit pel compositor Valentín Ruiz, qui desenvolupà la seua tasca compositiva i docent entre Madrid i Granada durant la primera meitat del segle XX.
LA ALHAMBRA (marxa àrabe) – Camilo Pérez Laporta
Camilo Pérez fou gran defensor i estudiós de les tradicions del seu poble, era allò que es diu tot un compositor marcat per la savia popular festera i alcoiana. Aquesta és una de les primeres manifestacions musicals dirigides cap al “bando moro”, què lluny de ser una marxa mora similar a les actuals, ja deixa entreveure certa voluntat de distanciar-se d’altre tipus de marxes.
BONUS CHRISTIANUS (marxa cristiana) – José Mª Ferrero
José Maria Ferrero, músic valencià nascut a Ontinyent fou també un altre dels compositors que va contribuïr molt notablement al desenvolupament de la música de moros y cristians durant els anys centrals del segle XX, aquesta és una de les seues marxes cristianes que sonen prou a sovint a les desfilades de tot arreu.
ALS BEREBERS (marxa mora) – José Pérez Vilaplana
Camilo Pérez a Alcoy, José Maria Ferrero a Ontinyent i com no, José Pérez a Cocentaina fou també un dels que va engrandir el gènere fester amb marxes com aquesta, que com el seu propi nom indica, va dedicar a la seua volguda filà dels Berebers de Cocentaina.
EL BARRANC DEL SINC (marxa cristiana) – Rafael Mullor Grau
El barranc del sinc està dedicada als pares de l’autor i fou premiada amb el Premi Amando Blanquer en el XXII Festival de Música Festera de 1985 que celebra l’Associacio Sant Jordi d’Alcoi.
MACHACO (pasdoble) - José Rafael Pascual
José Rafael, compositor i director ben conegut pels xixonencs, una vegada més ens ofereix una genial composició on la bellesa melòdica i la dolçor del llenguatge musical formen un pasdoble molt delicat al mateix temps que divertit.
Actuació del "GÉNESIS", Divendres 9 de Juliol, en la "Penya Reona"
El grup xixonenc "Génesis", bandera durant molts anys de la música juvenil de Xixona, ens oferiran un concert recordant la música pop i rock dels anys 70.Els components del grup i amics nostres, Alfredo, Luís, Ricardo i Román, actuen aquest divendres 9 de Juliol de 2010 a les 23 h en la piscina de la urbanització "Penya Reona" de Xixona.
